Unitats

A1.2 - Dir el teu nom

La pronunciació

Aprenem a pronunciar alguns sons especials de l’idioma espanyol.

Què vol dir «mateixa pronunciació»?

En castellà, lletres diferents poden sonar igual. Això és molt habitual quan deletreges el teu nom, un cognom o una adreça.

  • g / j poden sonar igual (so «j» fort) segons la vocal.
  • c / z poden sonar igual (o no) segons el país.
  • b / v solen sonar igual.
  • y / ll sovint sonen igual (depèn de la zona).
  • k / qu / c poden donar el mateix so «k».
  • r / rr: el so pot canviar segons la posició.

G i J: quan sona suau i quan sona fort

ga, go, gu so suau (com una «g») gasolina, gordo, gustar
ge, gi so fort, com j gimnasio, gente
ja, jo, ju so fort (igual que ge/gi) jirafa, jardín, jueves

Idea clau: si veus ge/gi, llegeix-ho com una j.

GU i GÜ: quan es pronuncia la U?

Aquí el dubte típic és la u “invisible”.

gue / gui la u NO sona guitarra (so: gi-), guerra
güe / güi (amb dièresi) la u SÍ sona pingüino, vergüenza
  • ¨ (dièresi) = “pronuncia la u”.
  • Sense dièresi = la u és “muda”.

C, Z i S: atenció a Espanya vs Llatinoamèrica

La pronunciació canvia segons l’accent. El que has de saber per no perdre’t:

ce / ci Espanya: so tipus «th» anglès Llatinoamèrica: com una s
za / zo / zu Espanya: so tipus «th» Llatinoamèrica: com una s
ca / co / cu so k

Per a A1: tria un model (Espanya o Llatinoamèrica) i sigues coherent. En tots dos, t’entendran.

QU i C: dues maneres d’escriure el so «k»

Un altre punt típic quan deletreges:

  • que / qui = so k i la u NO es pronuncia: queso, química.
  • ca / co / cu = so k: cama, camión, cultura.
  • k també existeix, però és menys freqüent: kiwi, kayak.

B i V: mateix so (i un truc per escriure bé)

En la majoria d’accents, b i v sonen igual. Per això hi ha dubtes d’ortografia.

  • Quan algú pregunta: «¿con b o con v?» és totalment normal.
  • Truc pràctic: si no ho saps, deletreja i confirma: «con b» / «con v».

Y i LL: sovint igual, però no sempre

Molts parlants pronuncien y i ll igual (fenomen molt comú). Altres les diferencien.

  • A efectes pràctics A1: si les pronuncies igual, és acceptable.
  • Quan escriguis, centra’t en memoritzar paraules: hoy (y), llave (ll).

R i RR: quan és suau i quan és forta

r (entre vocals) so suau pero, cara
rr so fort perro, tierra
r al començament sona fort (com rr) rata, rosa
r després de l, n, s sona fort alrededor, Enrique, Israel

Autocontrol ràpid: pero (una sola r = suau) vs perro (rr = fort).

Excepcions útils: Ñ i H

  • Ñ és una lletra pròpia: cuna ≠ cuña. Canvia el significat.
  • H és muda: huevo (no sona la h).
  • CH sí que sona com un únic so: chocolate.

Mini guia per a situacions reals (deletrejar sense dubtes)

  1. Detecta si hi ha lletres “conflictives”: g/j, c/z/s, b/v, y/ll, r/rr, gu/gü, qu.
  2. Confirma amb una frase curta: «con jota», «con b», «con doble erre».
  3. Recorda la regla de la dièresi: gü = la u sona.
  1. La «g» abans de a/o/u (ga/go/gu): es pronuncia suau. Exemple: gasolina
  2. La «g» abans de e/i (ge/gi): es pronuncia forta, com una «j». Exemple: gimnasio
  3. La «gu» amb i/e (gui/gue): NO es pronuncia la «u» tret que porti dièresi. Exemple: guitarra
  4. La «c» abans de a/o/u (ca/co/cu): es pronuncia com una «k». Exemple: cama
  5. La «c» abans de e/i (ce/ci): es pronuncia com una «z». Exemple: cima
  6. La «qu» amb i/e (qui/que): NO es pronuncia la «u», i sona com una «k». Exemple: queso
  7. La «r» pot sonar com una «rr» a l’inici de la paraula o després de les consonants «l», «n», «s». Exemple: rata

Mateixa pronunciació

g: girasol (gira-sol)j: jirafa ( girafa)
c: cero (zero)z: zorro ( guineu)
y: hoy (avui)i: imagen ( imatge)
y: yate ( iot)ll: llave (clau)
k: kiwi (kiwi)qu: quimera ( quimera)
k: kayac (caiac)c: camión (camió)
b: barco (vaixell)v: vaso ( got)
r: ratón ( ratolí)rr: perro (gos)

Diferent pronunciació

r: pera (pera)rr: tierra ( terra)
gu: guapo (guapo)gü: pingüino (pingüí)

Exceptions!

  1. La «ñ» és una lletra única en espanyol. Exemple: "cuna" o "cuña"
  2. La «h» és muda excepte quan té la lletra «c» al davant («ch»). Exemple: "chocolate" o "huevo"
  3. La «rr» és forta i la «r» és suau en la majoria dels casos. Exemple: "perro" o "pero" .
  4. A Espanya, la «s», la «c» i la «z» tenen sons diferents. En canvi, a Llatinoamèrica solen sonar semblant.
Anterior Següent

Escrit per

Aquest contingut ha estat dissenyat i revisat per l’equip pedagògic de coLanguage. Sobre coLanguage