La pronunciació

Sons clau: què has de reconèixer (sense memoritzar fonètica)

• L’objectiu: quan llegeixes en francès, identificar ràpidament quin so fa un grup de lletres.
• Truc: fixa’t en grups (CH, GN, OI, OU, AN/EN…) més que en lletres soles.
• En conversa: aquests sons apareixen molt en noms i presentacions (Sophie, Monsieur, Julien…).

Consonants finals: regla pràctica (i per què et confon)

• Regla general: la consonant final normalment no es pronuncia.
• Això afecta molt paraules com: Monsieur, Dupont, petit, grand.
• Però: a vegades la consonant “torna” quan hi ha liaison (vegeu més avall).

La liaison: quan “enganxes” paraules

Liaison = unir la consonant final (normalment muda) amb la vocal inicial de la paraula següent.

• Quan passa sovint: paraula 1 acaba en -s, -x, -t i paraula 2 comença per vocal o h muda.
• Com sona (molt pràctic):
  • -s / -x → so /z/ (ex.: les amis → “lez ami”)
  • -t → so /t/ (ex.: c’est un ami → “sè-t-un ami”)

Excepcions importants (on NO facis liaison)

• Entre subjecte i verb: evita unir automàticament.
  • Vous_z_êtes (millor separar lleugerament: Vous | êtes…)
• Amb “et”: no s’enganxa.
  • un chat et un chien (sense liaison amb et)
• Amb h aspirada: no hi ha liaison.
  • des haricots (aquí l’h “bloqueja”)

Sons que donen més guerra a catalanoparlants (amb pistes)

Atenció a H: muda vs “aspirada” (efecte real)

• H muda: es comporta com si no hi fos → pot haver-hi liaison (i elisió en altres temes).
• H aspirada: “bloqueja” → no liaison.
• En A1, el més útil és recordar paraules freqüents amb h aspirada (com haricots a l’exemple).

Mini-checklist abans de parlar (autoavaluació de 20 segons)

1. Veig CH/GN/OI/OU? Pronuncio el grup com una unitat.
2. Hi ha consonant final? Per defecte, la deixo muda.
3. La paraula següent comença per vocal o h muda? Si sí, potser faig liaison.
4. Hi ha “et”, subjecte+verb o h aspirada? Si sí, no faig liaison.

Meta: sonar fluid sense “llegir lletra per lletra”.