L'imperatiu: forma afirmativa

Quan i per a qui fem servir l’imperatiu

• Funció: donar una ordre, una instrucció, un consell o una invitació.
• Només 3 persones: tu, nous, vous (no existeix *je/il/elle* a l’imperatiu).
• Idea clau: a l’imperatiu, normalment no hi ha subjecte.
  • Tu envoies le mail. (present)
  • Envoie le mail. (imperatiu)

Com es forma: pensa en el present (però amb retocs)

En molts verbs, l’imperatiu es construeix a partir del present (sense el subjecte):

Punt crític: verbs en -er (tu) i la “s” que no toca

• Per als verbs en -er (parler, envoyer, demander…), a tu l’imperatiu acaba en -e.
• No s’hi posa -s (error molt típic per influència d’altres terminacions).

• Correcte: Parle ! / Envoie !
• Incorrecte: Parles ! / Envoyes !

Truc de control ràpid: si a l’infinitiu acaba en -er, a l’imperatiu (tu) pensa “-e i prou”.

Tu / Nous / Vous: quin esculls en un context professional?

• tu: instrucció directa a una persona amb qui tens confiança (col·lega proper, amic).
• vous: forma estàndard en context professional o amb desconeguts (més cortès).
• nous: sovint és una proposta (“fem-ho”): Répondons au client.

Imperatiu irregular: memoritza aquests tres (molt freqüents)

A A2, et compensa tenir aquests “automàtics” perquè surten constantment:

• Atenció: Fait no és imperatiu (sol ser 3a persona o participi). ➝ Fais / Faites

Mini check-list abans d’escriure o parlar

1. He triat la persona correcta? (tu / nous / vous)
2. He tret el subjecte? (no “tu/vous/nous” davant)
3. Si és un verb en -er amb “tu”: he evitat la -s?
4. És un dels irregulars (aller/faire/dire)? Si sí, faig servir la forma memòria.

Auto-prova ràpida: transforma una frase de present en instrucció:
Vous répondez au client. → Répondez au client.