El futur no només s’utilitza per parlar del futur cronològic, sinó també per interpretar una situació present, expressar suposicions, probabilitat, dubte o una valoració subjectiva.
Què és aquest “futur” i per què parla del present?
En aquest tema, el futuro simple no serveix per dir “demà / l’any vinent”. Serveix per expressar:
- Probabilitat: què creus que passa ara.
- Suposició / conjectura: una deducció a partir d’un indici.
- Dubte: no tens la informació confirmada.
- Exclamació: anticipes una reacció amb intensitat.
Idea clau: no respon a “quan?”, sinó a “què deu passar?”
Quan l’has d’utilitzar (pista: hi ha un indici)
Normalment hi ha una “prova” o una situació que et fa deduir alguna cosa.
| Indici (ara) |
Deducció amb futuro |
| No contesta al mòbil. |
Estar e1 en el teatro haciendo cola. |
| Hi ha llums i soroll a l’escenari. |
Estar e1n preparando la función. |
| La sala és gairebé plena. |
El público ya habr e1 entrado. |
Forma ràpida: infinitiu + terminacions (i com no confondre’t)
Infinitiu + -é, -ás, -á, -emos, -éis, -án
- yo: hablar e9
- tú: hablar e1s