Verbs d'opinions i esperança: je crois que

Quin mode ve després de croire / penser / espérer?

Aquests verbs expressen opinió. En francès, el mode del verb que segueix (a la subordinada amb que) depèn sobretot de si presentes la idea com a probable/segura o com a dubtosa.

El detall clau: no totes les preguntes activen el subjonctif

• Subjonctif si la pregunta fa servir inversió (verb + subjecte):
  Crois-tu qu’il soit disponible ?
• Indicatif si la pregunta és amb est-ce que (sense inversió):
  Est-ce que tu crois qu’il est disponible ?

Idea pràctica: amb inversió sones més formal i, en aquesta unitat, això es tracta com a “més dubte” → subjonctif.

Com decidir ràpid: “ho afirmo” o “ho poso en dubte”

1. Afirmo la meva opinió → indicatif.
   

   Je pense que la formation commence à 9 h.

2. Nego / dubto → subjonctif.
   

   Je ne pense pas que la formation commence à 9 h → commence (subjonctif, forma igual en molts verbs).

3. Demano confirmació amb inversió → subjonctif.
   

   Pensez-vous que le thérapeute soit disponible ?

Atenció: formes que “enganyen” (indicatiu i subjonctif poden semblar iguals)

En molts verbs, sobretot en -er, el present d’indicatiu i de subjonctif coincideixen a l’oral (i sovint també a l’escrit):

Per això, quan dubtis, comprova un verb on sí que es veu el canvi:

• être: est → soit
• pouvoir: peut → puisse
• aller: va → aille

Passat al verb d’opinió: quin temps del subjonctif?

Si el verb d’opinió és al passat (il pensait, je croyais…) i toca subjonctif, en francès habitualment poses subjonctif présent (no pas “imparfait du subjonctif”).

• Correcte: Il ne pensait pas qu’il puisse venir.
• Evita en conversa: Il ne pensait pas qu’il pût venir.

Quan pots evitar que: penser + infinitif (sense preposició)

Si el subjecte és el mateix, sovint pots simplificar:

• Je pense que je vais réserver un soin. → Je pense réserver un soin.
• Je pense partir demain. (sense à, sense de)

Punt clau: amb penser / croire + infinitiu, no afegeixis cap preposició.

Espérer: el comportament especial

• Afirmatiu: espérer que → normalment indicatif.
  

  J’espère que vous êtes satisfait.

• Negatiu i pregunta amb inversió: tendeix a → subjonctif (com en aquesta lliçó).
  

  Je n’espère pas que cela soit nécessaire.

Auto-check abans d’escriure (10 segons)

1. Hi ha que? Si no, potser és infinitiu (p. ex. je pense réserver).
2. La frase és afirmativa? → indicatif.
3. És negativa o pregunta amb inversió? → subjonctif.
4. Si no ho veus, prova-ho amb être o pouvoir: est/peut → soit/puisse.