L'infinitiu: usos

Quan posar el 2n verb a l’infinitiu (sense conjugar)

En francès, sovint tens dos verbs seguits. La regla pràctica és simple:

• Verb 1 (conjugat) + verb 2 (a l’infinitiu)
• Passa sobretot amb modals (pouvoir, devoir, vouloir, falloir) i amb expressions com avoir besoin de, ça m’énerve de, aller (futur pròxim).

El “test del subjecte”: infinitiu o subjonctif?

El punt clau (i el més freqüent a B1): mira si el subjecte és el mateix als dos verbs.

1. Mateix subjecte → infinitiu
2. Subjectes diferents → sovint que + subjonctif

Pista ràpida: si en català diries “vull que tu…”, en francès molt sovint serà je veux que + subjonctif.

On va el “de”? (i quan NO s’hi posa)

No tots els verbs introdueixen l’infinitiu igual. Recorda aquests patrons:

• Sense “de” amb modals: pouvoir, devoir, vouloir → + infinitiu directe
• Amb “de” amb expressions fixes: avoir besoin de, avoir envie de, ça m’énerve de, ça me plaît de
• Sense “de” amb aller: je vais + infinitiu

Errors típics (i com evitar-los)

• 1) Afegir “que” quan no toca

  Je dois que prendre → Je dois prendre

• 2) Posar un verb conjugat després d’un modal

  Je peux prends → Je peux prendre

• 3) Oblidar “de” amb “avoir besoin/envie” o “ça m’énerve/plaît”

  J’ai besoin aller → J’ai besoin d’aller

• 4) Subjectes diferents però infinitiu

  Je veux que vous me donner → Je veux que vous me donniez

Autocheck en 10 segons (abans d’escriure o parlar)

1. Hi ha dos verbs? Sí → segueix.
2. Quin és el verb 1? (modal / expressió / aller)
3. Necessita “de”? (tenir-ho com a “col·locació”: besoin de, envie de, énerve de, plaît de)
4. Mateix subjecte? Sí → infinitiu. No → que + subjonctif.

Model de frases útils (context salut / feina)

• Je dois prendre ce traitement pendant cinq jours.
• Je peux revenir demain si la fièvre continue ?
• Il faut consulter un médecin si ça ne s’améliore pas.
• J’ai besoin de renouveler mon ordonnance.
• Ça m’énerve de tomber malade juste avant une réunion importante.
• Je vais prendre rendez-vous cet après-midi.